L´Orde de Montesa i
l´elecció dels càrrecs municipals de Vallada
(III)
José Aurelio Pelejero Vila
Sobre la figura del
justícia, José Hinojosa ens indica que
“El Justicia era el responsable de la
administración de la justicia en el municipio, aunque estaba obligado a
escuchar y tener en cuenta en sus decisiones y opiniones a los jurados y
consellers. Su mandato era anual. Durante el mismo, el justicia podía ser
demandado, como cualquier otro ciudadano, por hechos cometidos antes o durante
su mandato, actuando, en ese caso, su lugarteniente como presidente de la Cort,
al ser aquél parte interesada”.
El justícia1 era elegit el dia de sant Tomàs i jurava el seu càrrec el 25 de
desembre, primer dia de l'any que continuava, si seguim el calendari de l'Any de la Nativitat, en ús en aquell
moment i que feia començar l´any el dia 25 de desembre. En aquell mateix acte també juraven les seues funcions el
lloctinent de justícia i l'assessor, encara que en alguna ocasió l´assessor
jurava de manera independent
Per a l'elecció era “juntat y
congregat Consell Particular en la Cort de la present vila de Vallada de
manament y provissió dels justícia y jurats de dita e present vila de Vallada”2.
El justícia, jurats, i Consell Particular
nomenaven tres persones per al càrrec de justícia i era el sotsclaver de l
´Orde qui elegia una de les persones proposades.
D´altra banda, l'accés a l'elecció del
justícia no li era permés al lloctinent, ja que com indicaven les ordenances de
1655, “en la elecció de justícia, officials, y consellers no puguen possar lo
llochtinent de justícia, per que sent com és oficial no és bé que entre en la
dita elecció3”.
De l´autoritat del justícia, tenim com a clara
mostra la crida del 6 de gener de 1672:
“Ara ogats que os faran saber de part de
Batiste Perales de Batiste, justícia en lo civil y criminal de la present vila
de Vallada, a tot hom en general y a cascú en particular de qualsevol estat y
condició que sia, que ningú sia osat de jugar a ningun gènero de jochs de
nayps, ni rifar sens llicència del
dit justícia sots pena
de 60 sous y un mes de presó; y les cadires y taules cremades; y els miradors
30 sous y quinze dies de presó.
Ittem, que ningú sia osat de jugar a ningun gènero de jochs
en públich ni en secret, ni ballar portant qualsevol gènero de armes sots pena
de
les armes perdudes y
deu dies de presó y les penes per pragmàtiques statuides.
Ittem, que ningú sia ossat de portar
espasa sens bayna ni desguarnida, des de les primeres oracions de la Ave Maria
fins les de la alba sots pena de 60 sous y les armes perdudes y hun mes de presó.
Ittem, que ningú sia osat de tenir amiga ni
concubina sots pena de 25 lliures y les penes per pracmàtiques estatuides
Ittem, que ningú sia osat de jugar a
ningun gènero de jochs en públich ni en secret sens que tinga dines en joch
sots pena de 10 sous y tres dies de presó; y el que huanyara al que no tindrà
dines en joch, perda lo que huanyara; e per que ignorància no puxa ésser
al·legada, mana publicar la present pública crida y guarde´s qui guardat sia”4.
1HINOJOSA
MONTALVO, J., Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia,
Generalitat Valenciana, Valèn cia,
2002, T. II, p. 587.
2AMV.
Caixa s.n., Llibre de Consells Generals i Particulars, any 1686, sig.
1.1.1.1
3AMV. Caixa s.n., Ordenances i bàndols,
Ordenances de 1655, sig. 1.1.3
4 AMV.
Caixa s.n., El justícia, any
1672, sig. 1.1.2.1
No hay comentarios:
Publicar un comentario