EDITORIAL PARROQUIA DE TOTS Nº 48
IMPORTANCIA DE LA PARROQUIA
La fe no es pot sostindre si no és compartint-la amb altres germans de fe. Viure la fe en soledat, en una pompa proteccionista, aïllat de la societat, del tracte directe amb els problemes dels altres persones, és deixar caure la llavor de la fe en un buit que se va omplint d'egoisme i que a poc a poc la va debilitant.
En solitari la fe perd sentit, no creix. Per això les afirmacions següents que tots hem escoltat: “Jo no necessite a l'Església per a creure en Déu”. “Jo crec en "algo" però ho vixc per a mi” “No necessite a ningú que oriente les meues conviccions religioses” “ Jo, no necessite dir-li al capellà els meus pecats, perquè jo em confesse directament ab Déu” etc. són, en el fons, fruit de l´arrogància, l'egoisme, i la ignorància. Ningú pot afirmar que no necessita d'un altre. Ningú pot sentir-se per damunt del bé i del mal.
Però hi ha més, allò humà és lo fratern, la relació personal, el debat, l'amistat, el compartir alegries i patiments. Si això són necessitats pròpies de l'home. ¿per què ens hem de despersonalitzar i crear reduccionismes en l'amplitud de mires de la grandesa humana?
Per això, és tan important la Parròquia com a lloc de trobada de lo humà amb Dèu.
En la parròquia, la fe s'enriquix, s'alimenta i creix.
En la parròquia la persona es realitza en els més nobles valors humans inspirats en l'evangeli..
Podem afirmar que en la parròquia és on es viu el regal de la fe, una fe compartida que s'enfortix i creix en les celebracions sacramentals, en l'anunci de la Bona Nova Evangèlica. i en l'esforç unit d'acció caritativa cap als desfavorits.
La parròquia és l'espai on compartim els nostres carismes, trobem la dimensió justa per a donar-li sentit a la nostra vida cristiana. amb l'evangelització, el ritual celebratiu i els Sagraments.
En la parròquia se'ns inicia en el camí de Jesús des del baptisme a les exèquies, passant pels grans esdeveniments de les nostres vides: 1a comunió, confirmació; matrimoni... completant el cicle de les nostres vides sense perdre el referent del nostre caminar fins a la vida eterna. Innumerables generacions han passat a l'abric de les parròquies mantenint la flama viva de la fe. Generacions de persones com mosatres, que es van veure interpel·lats des de les seues creences en el noble treball de mantindre i continuar la fe que van rebre dels seus pares. Hui som mosatres els que agarrem el testimoni de l'evangelització. Som els seguidors de Crist en este temps, al costat del nostre rector, per a mantindre i continuar eixa gran labor que encara que tracten de negar-ho i ocultar-ho és la que ha donat sentit al pensament i cultura d'una gran civilització. Evoquem des de l´admiració a tots els nostres avantpassats que van fer possible la major epopeia d'amor i glòria sentin-se part de la Iglesia des d'una de les moltes parròquies a lo llarg d'Europa. Bo seria el que notarem eixa força compartida per tantes generacions que ens hanpresidit. Que el seu espirit ens anime i ens espente a ser bons testics de Crist per al nostre temps.
IMPORTANCIA DE LA PARROQUIA
La fe no es pot sostindre si no és compartint-la amb altres germans de fe. Viure la fe en soledat, en una pompa proteccionista, aïllat de la societat, del tracte directe amb els problemes dels altres persones, és deixar caure la llavor de la fe en un buit que se va omplint d'egoisme i que a poc a poc la va debilitant.
En solitari la fe perd sentit, no creix. Per això les afirmacions següents que tots hem escoltat: “Jo no necessite a l'Església per a creure en Déu”. “Jo crec en "algo" però ho vixc per a mi” “No necessite a ningú que oriente les meues conviccions religioses” “ Jo, no necessite dir-li al capellà els meus pecats, perquè jo em confesse directament ab Déu” etc. són, en el fons, fruit de l´arrogància, l'egoisme, i la ignorància. Ningú pot afirmar que no necessita d'un altre. Ningú pot sentir-se per damunt del bé i del mal.
Però hi ha més, allò humà és lo fratern, la relació personal, el debat, l'amistat, el compartir alegries i patiments. Si això són necessitats pròpies de l'home. ¿per què ens hem de despersonalitzar i crear reduccionismes en l'amplitud de mires de la grandesa humana?
Per això, és tan important la Parròquia com a lloc de trobada de lo humà amb Dèu.
En la parròquia, la fe s'enriquix, s'alimenta i creix.
En la parròquia la persona es realitza en els més nobles valors humans inspirats en l'evangeli..
Podem afirmar que en la parròquia és on es viu el regal de la fe, una fe compartida que s'enfortix i creix en les celebracions sacramentals, en l'anunci de la Bona Nova Evangèlica. i en l'esforç unit d'acció caritativa cap als desfavorits.
La parròquia és l'espai on compartim els nostres carismes, trobem la dimensió justa per a donar-li sentit a la nostra vida cristiana. amb l'evangelització, el ritual celebratiu i els Sagraments.
En la parròquia se'ns inicia en el camí de Jesús des del baptisme a les exèquies, passant pels grans esdeveniments de les nostres vides: 1a comunió, confirmació; matrimoni... completant el cicle de les nostres vides sense perdre el referent del nostre caminar fins a la vida eterna. Innumerables generacions han passat a l'abric de les parròquies mantenint la flama viva de la fe. Generacions de persones com mosatres, que es van veure interpel·lats des de les seues creences en el noble treball de mantindre i continuar la fe que van rebre dels seus pares. Hui som mosatres els que agarrem el testimoni de l'evangelització. Som els seguidors de Crist en este temps, al costat del nostre rector, per a mantindre i continuar eixa gran labor que encara que tracten de negar-ho i ocultar-ho és la que ha donat sentit al pensament i cultura d'una gran civilització. Evoquem des de l´admiració a tots els nostres avantpassats que van fer possible la major epopeia d'amor i glòria sentin-se part de la Iglesia des d'una de les moltes parròquies a lo llarg d'Europa. Bo seria el que notarem eixa força compartida per tantes generacions que ens hanpresidit. Que el seu espirit ens anime i ens espente a ser bons testics de Crist per al nostre temps.
Consell de Redacció
